22 DE DESEMBRE DE 2011. SESSIÓ 22

Avui ha estat la ultima sessió abans de Nadal. Ha estat un estres absolut com sempre que toca aquesta part de l'assignatura. Era l'ultima oportunitat per a preguntar els dubtes que teniem sobre les aplicacions que havíem d'incloure en el nostre bloc (aquest bloc), totes elles puntuables i per tant obligatòries. Tots teniem tants dubtes que entenc que el professor pugui estar atabalat corrent amunt i avall de l'aula responent com bonament podia les nostres preguntes... Tot i això, insuficient.

Insuficient perquè som molta gent, insuficient perquè no hi ha ordinadors per a tots, insuficient perquè hi havia moltes aplicacions, insuficient perquè no només era el bloc sinó també el moodle, insuficient perquè eren masses preguntes per a una sola persona, insuficient perquè no aprenem significativament sinó que actuem per atzar i insuficient perquè arriba un moment que només penses en treure't la feina del damunt.

D'altra banda però, la feina està feta i entregada i el bloc ha quedat molt maco... suficient?

20 DE DESEMBRE DE 2011. SESSIÓ 21

Avui hem presentat l'experiència amb les TIC a l'aula d'infantil de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. L'exposició oral ha anat prou bé. Hem tornat a presentar l'exposició les primeres de la classe i hem pogut parlar sobre aquesta escola i totes les aplicacions i usos que fa de la tecnologia. La veritat és que tenen tantes coses i projectes que ens ha estat una mica difícil escollir els temes en els quals ens hem centrat finalment:

• La formació del professorat i la distribució de l'espai de l'aula.
• Les activitats amb la pissarra digital.
• Les activitats amb l'ordinador (inclós dins de les rutines).
• Les wikis i blocs de contes: aprenentatge conjunt i compartir coneixement. 

Ha estat una sessió molt interessant ja que hem pogut comprovar, a partir de les exposicions dels companys, la gran varietat d'escoles que treballen amb les TIC, i com ho fan. Les variades metodologies i maneres d'entendre les TIC com a eina més d'aprenentatge i la gran diferència de pressupostos i subvencions que reben les escoles segons si són públiques o privades i, alhora, si compten amb projectes tecnològics propis o no. 

15 DE DESEMBRE DE 2011. SESSIÓ 20

Avui hem dedicat la sessió a treballar amb un nou programa: el Corel Draw.

M'ha agradat molt aquesta eina de treball, penso que té molts avantatges quant a manipulació i disseny d'imatges (i algunes mancances quant a eines) i que pot ser un gran complement amb el Photoshop.

A més a més, avui a la classe ens han ensenyat uns llibres il·lustrats de Suzy Lee preciosos. És una il·lustradora molt dinàmica amb un estil molt personal, els personatges es van repetint en els seus llibres i utilitza una tècnica bicolor. Crec que és una de les pròximes adquisicions per a la meva biblioteca de contes il·lustrats. 

D'altra banda també m'agradaria comentar un aspecte negatiu que ja s'ha repetit en diverses ocasions. El fet de comptar amb una sala d'ordinadors amb pocs ordinadors ja és incòmode per a treballar. Doncs si a aquest fet li sumes l'inconvenient que uns quants no funcionen i uns altres no tenen connexió a internet ja s'acaba d'enredar la troca del tot. Amb això vull reflexionar sobre el fet que treballar amb les TIC sempre pot tenir inconvenients i és que quan la tecnologia falla...

13 DE DESEMBRE DE 2011. SESSIÓ 19

Hem dedicat aquesta sessió a preparar la exposició oral que hem de presentar als nostres companys la setmana que ve sobre l'ús de les TIC a l'aula d'infantil d'alguna escola que coneguem o ens aculli.

Hem realitzat una prèvia i breu reunió amb el professor per a comunicar-li l'escola que hem escollit l'Escola Sant Gervasi a Mollet del Vallès. aquesta és l'antiga escola d'una de les companyes que formen el grup de treball i és, tanmateix, escola pionera en la integració de les tecnologies a l'aula des de fa molts anys. Aquesta reunió ha estat molt útil ja que el professor ens ha fet una valoració de l'exposició anterior i a partir d'aquests errors hem pogut fer una presentació power point molt més encertada. Per tant, és interessant tenir present que a partir dels errors es pot millorar i observar com, entre el grup, anem construint resultats millors.

01 DE DESEMBRE DE 2011. SESSIÓ 18

Un home ha trobat una solució econòmica i ecològica de resoldre un problema que pateixen moltes societats de països pobres: la falta d’enllumenat a les cases.

Famílies que viuen en barraques i que no tenen ni poden permetre’s tenir electricitat per a poder il·luminar l’interior de casa seva.

L’estratègia, fruit de l’ ingeni d’un sol home, consisteix a omplir una ampolla de plàstic transparent d’aigua i lleixiu. Després es fa un forat al sostre de la barraca de la mida del diàmetre de la base de l’ampolla, i finalment es col·loca tapant el forat. La llum del sol incideix en l’ampolla que es reflecteix  a l’aigua fins a la base situada a l’interior de la llar. Ja tenim llum!
Enllaç notícia: http://www.nudigital.tv/novedades/index/un-litro-de-luz

Evidentment només funciona durant el dia però ja és molt més del que mai havien somiat aquestes famílies.

Amb això la professora ens ha volgut fer reflexionar sobre el fet que ser creatiu no està només relacionat amb la plàstica i l’art, sinó amb la capacitat d’imaginar solucions a les necessitats socials que ens envolten. A donar respostes al món.

És un alliçonament de com podem ser capaços d’ “anar més enllà” si comptem amb les eines necessàries. Aplicat abstractament a l’aula, podríem dir que les TIC poden ser aquests recursos que permetran als mestres trobar solucions innovadores i creatives i poder “anar més enllà”.

29 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 17

Avui hem posat en comú les idees que teníem sobre el projecte que hem dut a terme. Hem treballat en petit grup i hem tingut una breu “reunió” amb el professor per exposar el que volem que sigui el nostre producte.

Hem escollit un bloc d’aula, treballant la multiculturalitat a l’escola, en el qual hi participaran pares, alumnes i tutors.

Per a iniciar el treball hem reunit les pautes que complementen el treball i els punts als quals hem de respondre per a presentar la proposta. Tot plegat en un document “Google docs” convidant als tres professors que avaluen l’assignatura.

Què he aprés avui? Asseguro que, després de treballar tantes vegades de manera forçada amb el Google docs i intentant trobar alternatives a l’ús d’aquesta eina com a mitjà per a fer treballs en grup, és la primera vegada que em sento absolutament còmoda utilitzant-lo.

Avui he redescobert aquesta aplicació del gmail que ofereix un mitjà de treball ràpid, segur i còmode d’editar i compartir.  Penso que a partir d’avui, no fugiré d’aquest mètode de treball en grup i penso que la realització d’aquest projecte, ens permetrà comprovar allò que ja ens avisant des de fa un temps: la tecnologia és una eina que ens facilita l’aprenentatge.

24 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 16

El primer que em fet a la sessió d’avui a sigut observar y comentar una graella que ha preparat la professora, que recollia els errors dels exercicis de classe que em comes amb mes freqüència, però corregits ens a aclarit dubtes que teníem sobre resolucions, píxels i mida i pes general de la imatge. Desprès em realitzat un exercici amb un resultat divertit i original.

De manera general penso que el tema del l’assignatura sobre qüestions formals d’impressió es important. Però penso que partint de la base que no en tenim ni idea se’ns estan donen unes nocions massa rapides i desordenades, i tot i que els exercicis que realitzem em sorprenen, no m’ajuden a interioritzar be el que realment es vol que aprengui, les qüestions de impressions.

Com autocrítica afegiria la falta de motivació per part meva, ja que el exercicis que realitzem, tot i que em serveixen per a repassar, ja els he fet al cicle formatiu d’il·lustració. 

21 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 15

La sessió d’avui la podria qualificar d’emocionant.

Avui era el dia que presentàvem i exposaven el nostre tema relacionat amb les tecnologies per l’aprenentatge les TAC.

La veritat es que les quatre membres que formem el grup estaven molt nervioses ja que seria la primera vegada que exposarien un tema sense tenir el guio de discurs al davant.

Pujant cap a la Universitat ens consolava el fet de pensar que serien les ultimes en exposar. Docs be, quan em arribat al aula el professor a anunciat quin grup començaria...Sorpresa! el nostre ....

Em exposat el tema am una rialla i finalment tot a sortit be. El discurs a sigut fluït, em respectat el temps del qual disposaven i el companys han estat molt atents(nerviosos, suposo, des dels seus seients).

Avui, a mes a mes d’unes superficials lliçons sobre les TAC derivades de les exposicions dels companys, he après que per aconseguir conduir un discurs públic cal profunditzar i dominar suficientment el tema a exposar. Saber del què estàs parlant i com u has de transmetre, seleccionen les informacions mes rellevats i utilitzen un llenguatge correcte però entenedor. Tal mateix, has de comptar amb un suport digital impactat i amb pes quant a contingut. Aquest últim punt el relació amb les sessions que estem tenint en aquesta mateixa assignatura amb l’Àngels, i prenc molta mes consciencia de les seva rellevància amb qualsevol xerrada o exposició 

15 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 14

Avui hem tornat a tenir classe amb el Joan Anton per a reprendre les activitats que vàrem deixar pendents del primer bloc de l’assignatura. Ens hem tornat a centrar en l’exposició que farem en grups en relació a les TIC. Així doncs, bàsicament ha sigut una sessió de treball en petit grup per a parlar de com estructuraríem el temari per exposar i com ens repartiríem el contingut.

El que més m’ha fet pensar és el fet que només puguem utilitzar una transparència per persona en el nostre “power”, i que, a més a més, és aconsellable que no hi hagi contingut de text o, en el supòsit que aquest sigui imprescindible, que n’hi hagi molt poc: o bé un títol o una frase breu que pot ser per acompanyar la imatge, no tant explicativa.

Em resulta molt complicat cercar una imatge que tingui suficientment pes per sí sola com per no haver de necessitar text (o ben poc). És cert que aquesta ha d’il·lustrar el que anirem explicant, tot i així, em trobo una mica perduda. Però he de reconèixer que és una manera ideal per a fer que nosaltres, els alumnes llegim – rellegim – entenguem – interioritzem – sapiguem transmetre el tema que ens ha tocat exposar ja que, només fent un aprenentatge totalment comprensiu del contingut, serem capaços de trobar la imatge perfecta.

08 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 13

La sessió d’avui plantejava dues activitats individuals que relacionaven les tic amb el Nadal. Dues propostes que ens feien treballar de manera personal però, alhora, en grup, ja que el conte l’anàvem editant entre tots i il·lustrant amb imatges que cada company triàvem i que plasmaven d’alguna manera, allò que anàvem narrant entre tots.

L’experiència d’anar construint conjuntament una història de manera simultània ha estat divertida i molt interessant. D’una banda bonic en veure un resultat imaginatiu que recull les diverses maneres d’expressar-se dels alumnes i una idea que es va formant a partir de la suma del treball de tots; d’altra banda, divertit tant pel contingut del producte final com per la “lluita” que es crea en els intents de voler participar alhora.

És una mostra clara de les TIC com a eina de treball col·laboratiu a l’aula.

La segona part del treball ha estat, com he comentat abans, trobar una imatge i compartir-la al Picassa amb els companys, aquesta part pretenia fer-nos agafar consciència de la importància dels drets d’autor de les imatges que amb tanta facilitat “copiem i enganxem” en els nostres blocs i treballs i pensar que hem de respectar els copyright i els copyleft de les creacions així com els paràmetres o clàusules que inclouen.

Personalment és un tema que m’interessa no només pel fet de poder respectar jo mateixa les imatges i els seus autors a l’hora de fer presentacions a classe amb els nens, sinó a més a més, perquè sóc il·lustradora, i necessito certa protecció en les imatges i llibres que pugui fer abans de pujar-los a blocs o fins hi tot, en el nostre estimat “facebook”

03 DE NOVEMBRE DE 2011. SESSIÓ 12

Avui hem explorat novament recursos lligats amb les noves tecnologies per a facilitar l’ús d’Internet i les  plataformes digitals com a eina per a l’aprenentatge.

Concretament ens hem centrat en l’eina moodle i en les seves possibilitats, no com a usuaris alumnes sinó com a creadors professors.
L’activitat que ens ha proposat per a la sessió d’avui ha estat precisament crear un espai moodle propi. Es molt interessant observar com podem incloure, treballar i compartir els teus interessos i propostes amb els demes, i com podem anar personalitzant lespai amb el contingut que es vulgui aprofundir.
A mes a mes, permet tenir una gran organització quant a calendari d’activitats i events.


Enllaç moodle: http://edu.gnomio.com/course/view.php?id=125

Ara ja se trastejar sense por aquesta plataforma digital que, de ben segur, acabaré dominant de cara als meus futurs alumnes.

27 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 11

En aquesta sessió d’avui hem continuat treballant amb el programa de retoc fotogràfic del Photoshop.

Hem realitzat dos exercicis, un primer de manipulació de colors a una imatge, i un segon de selecció d’àrees d’una imatge. El que es pretenia era proporcionar unes primeres nocions sobre algunes eines de selecció del programa per tal de reflexionar que existeixen diverses maneres de seleccionar i que hem de saber triar l’adequada per a cada tipus d’imatge. A més a més, també s’han introduït aspectes essencials per a mi com és el treball per capes.

Donat que els meus estudis anteriors han estat d’Il·lustració, aquest nivell de Photoshop ja el tinc bastant interioritzat, ja que és una eina que utilitzo amb molta freqüència i des de fa temps. Però sempre és d’agrair (i de gran ajuda) fer insistència en allò que ja s’ha treballat perquè sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir o algun matis que havies obviat.

M’agrada que estiguem treballant amb el programa ja que és molt útil en el retoc i perfeccionament d’il·lustracions i per tant tinc la sensació de que ambdues professions es complementen a la perfecció, i això m’alegra profundament i em motiva moltíssim perquè fa possible que, a mesura que avança la carrera, vagi aprenent a fer còmplices  educació infantil i il.lustració.

25 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 10

La  sessió d’avui m’ha permès investigar amb més profunditat i de primera mà el programa Jclic i l’eina de la pissarra digital.

 Impressions d’un primer contacte:

•          Jclic: m’ha semblat un programa en certa manera senzill de manejar i amb el qual, a partir d’unes plantilles base, permet al professor crear activitats interessants pels alumnes, adaptant les característiques al tema que es vulgui tractar, el curs al qual va dirigit (o inclús a l’alumne en particular), i personalitzar-ho al seu gust segons els objectius que es plantegi.La veritat és que s’hi poden incorporar imatges, sons, fons de colors, texts, etc. I amb tot s’aconsegueixen resultats didàctics molt cridaners i vistosos per als nens i nenes, i proporcionen una gran satisfacció creativa al professor.    

  

•  Pissarra digital: ha estat una iniciació molt i molt breu. Només he pogut utilitzar el llapis per a dibuixar i la veritat és que crec que ens ofereix moltes possibilitats que encara he de descobrir. Però bé, és la primera vegada que en veig una i la provo. D’alguna manera m’ha recordat a l’eina wacom amb la qual estic habituada a treballar, però evidentment la pissarra és molt més complexa.

D’altra banda he trobat l’inconvenient en el fet que funcioni que funcioni amb projector ja que, al posar-te al davant, es tapa la imatge i no es permet veure res. Tampoc m’ha agradat el fet que s’hagi d’utilitzar a tan poca perspectiva, crec que s’hauria de mirar des de més distància.

De manera general estic contenta amb la sessió ja que, almenys, ara sé del que parlo des de la pràctica. Penso que ambdues eines m’ofereixen una altra manera de fer les classes i prenc el dia d’avui com a una experiència optimista i enriquidora on la novetat, curiositat i experimentació han estat actituds protagonistes.

21 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 9

Avui hem assistit a una xerrada que oferia el pare del programa didàctic interactiu Jclic. http://clic.xtec.cat/es/jclic/

Per iniciar aquesta conferencia ens han plantejat algunes preguntes:

•      Què podem arribar a fer de manera col·lectiva treballant amb les eines tecnològiques?
•       Quins serveis ofereix el departament d'educació a les escoles, relacionats amb les noves tecnologies?

 Doncs bé, la idea és que les TIC serveixin com a eina per aprendre, expressar, comunicar, treballar en grup, etc. Es tracta de tenir l’actitud d’ investigar com funcionen les noves tecnologies i utilitzar-les per descobrir coses i aprendre en general.

Però deixem de banda el tema TIC per centrar-nos en la Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement: les TAC.

En relació a eines TAC el conferenciant ens ha ofert una sèrie de portals de consulta que poden ser del nostre interès com:

• XTEC, que engloba serveis i persones diverses i ofereix recursos d’informació, programacions, calendaris, etc., i va dirigida a professorat i professionals de l’educació. http://www.xtec.cat/
• EDU365, que ofereix serveis similars al xtec a més a més de recursos interactius en línia i propostes per jugar, crear i imaginar amb la tecnologia, i està més enfocat a l’alumnat.
• EDU3.CAT, en gran part conté material audiovisual i treballa amb col·laboració amb TV3.http://www.edu365.cat/

A més a més també existeixen portals d’interès on la gent pot crear-hi recursos i posar-los a l’abast de tothom i compartir-los a nivell internacional. Un exemple d’això és precisament la Zona Clic.

Aquest és un petit resum d’allò que avui ha estat tema d’interès a la conferència. Però jo volia acabar reflexionant sobre l’actitud general que he observat en els oients, és a dir, en nosaltres, l’alumnat.

L’ambient ha començat atent, callat i respectuós, però, a mesura que avançava la xerrada, la gent ha anat desconnectant l’oïda del discurs. Crec que no som conscients de la importància de les noves tecnologies a la professió de docència que hem escollit, i que fins que realment no ens trobem dins l’aula davant de tots aquells nens del món digital, no canviarem l’actitud. 

20 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 8

La sessió d’avui ha estat un primer contacte amb el programa del photoshop. Una iniciació al retoc fotogràfic que ens permet realitzar aquest programa tot modificant llum, contrastos tot modificant llum, contrastos, color, tons i saturació.

A més a més hem estat manipulant mides i resolucions d’una fotografia i les hem estat comparant per a ser conscients que els canvis i retocs que nosaltres realitzem al damunt d’una fotografia, modifica també la seva qualitat d’imatge, i que per tant, hem de ser acurats amb els canvis que hi anem efectuant. Tot hi això, cal dir que a base de provar, s’obtenen resultats molt interessants i curiosos.

Tinc algunes nocions de photoshop però més aviat quant a il·lustracions i dibuixos que no pas a fotografies, i el cert és que lliçons sobre resolucions i píxels en necessito i penso que hem serà molt útil i de gran ajuda. Realment  hi tinc interès.

De nou m’ha sorprès – o no – el nivell d’intel·ligència tecnològica que tenim a l’aula en la qual evidentment n’incloc. És sorprenent i preocupant alhora que ens faci tanta por i respecte l’ordinador com a eina més enllà dels xats. I això ho trec com a conclusió de les preguntes que li hem fet a la professora…preguntes elementals carents d’investigació i curiositat autodidacta en aquest camp. Em sumo al to indignat de les seves acurades i educades respostes i em faig una autocrítica. Cal més interès i practica en allò que esdevindrà el llapis de les ensenyances del futur: les noves tecnologies.

      

18 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 7

Avui hi ha hagut un canvi de professorat i ens ha tocat treballar a la sala d’ordinadors, una classe amb pocs ordinadors (ni un per alumne), poc espai, sense pissarra digital de mostra i amb un programa que no s’havia instal·lat correctament.

La sessió d’avui ha estat una introducció a les eines digitals d’una manera més pràctica que no teòrica.

L’activitat consistia a cercar diversos portals, xarxes socials, blocs, àlbums, etc relacionats amb àmbits educatius. I m’he adonat realment ja no s’entén una escola o llar d’infants sense la seva pròpia pagina web on, a banda de penjar els horaris i calendaris escolars, ofereixen, en la majoria dels casos, la opció de participar en debats a activitats als pares i famílies de manera digital, tot aportant opinions, dubtes, preguntes, etc. A més a més es pujen vídeos i imatges que testimonien aquestes activitats escolars.

Realment he pres més consciencia de la importància de fer constar a la web les característiques educatives dels centres donat que és una Font d’informació publica i de consulta oberta a tothom.

A més a més és un avantatge quant a saber compartit de professors i famílies o professors i professors o amb els alumnes; i un avantatge com a espai d’opinions i critiques comunes. Ens permet saber l’actualitat educativa i participar-hi, posar la nostra veu. A més ens permet donar consells i rebre’n d’altres professors i mobilitzar-nos en l’educació. Evolucionar I “fer pinya”, compartir amb la família I pensar en els alumnes I el seu desenvolupament d’una manera actual, immediata i eficaç. 

11 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 6

La sessió d’avui ha sigut una posta en comú de cada una de les lectures que els grups havíem triat. Totes elles, evidentment vinculades amb els canvis socials en relació amb les noves tecnologies i l’educació.

Del discurs propi i dels companys, una de les afirmacions que m’ha cridat l’atenció ha estat el fet que la tecnologia no canvia l’escola si l’escola mateixa no canvia. Això està relacionat amb la qüestió que sens plantejava a l’inici de la classe entre el canvi tecnològic o el metodològic. Al principi les noves tecnologies eren utilitzades per a digitalitzar els llibres, és a dir, reproduir de manera digital els conceptes que hi havia als llibres, però la manera d’ensenyar-los no canviava. I és precisament la metodologia la que ha d’evolucionar i complementar-se amb les noves tecnologies per a educar en el present amb mètodes d’avui dia.

Com a exemples a l’aula hem vist un tipus d’escola amb una concepció d’ensenyament i uns mètodes diferents als que estem acostumats. Són centres d’estudi sense aules on l’alumne és autònom en el seu propi plantejament del curs i compta amb el professor, com a guia, per dur a terme els projectes  escolars que defineixen els cursos acadèmics i, mitjançant els quals, l’alumne aconseguirà igualment, els corresponents objectius curriculars.

No sabia de l’existència d’aquests centres però penso que és una manera de que els alumnes siguin responsables i conscients dels seus aprenentatges en un ambient més obert i autodidàctic. Penso que ells poden descobrir les seves pròpies dificultats i interessos i que la figura de mestre, realment, fa una funció de pont  (tal hi com s’exemplifica a la lectura Educar en una cultura de l’espectacle de Joan Ferrés). És una manera d’aprofundir en els coneixements i créixer organitzativament. Penso que és una manera més madura d’entendre i emprendre un aprenentatge.

Crec que és una forma d’iniciar una actuació docent dirigida a enfocar la visió dels alumnes com a part activa de l’aula, d’incentivar la seva productivitat i creació, pel seu propi aprenentatge i deixar de banda aquell pensament que situa a l’alumne com a subjecte passiu, és a dir, no reproduir els mètodes d’ensenyament que nosaltres hem rebut com a alumnes. Hem d’evolucionar en el pensament al ritme de l’actualitat digital. 

04 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 5

Aprofitant que la sessió d’avui ha estat un debat en petit grup sobre la lectura que havíem escollit i que presentarem a la propera classe, m’agradaria reflexionar a partir del treball amb els companys.

La lectura que hem triat explica el contingut a partir de tres metàfores. És un anàlisi i reflexió sobre els canvis socials d’aquests últims anys, els quals han evolucionat de la mà amb les TIC. El fet de néixer i créixer amb les noves tecnologies provoca a la societat uns canvis d’actitud que, com a Mestres, hem de fer propis per a poder proporcionar als alumnes una actuació eficaç i de qualitat que comparteixi la seva manera de viure.

El fet de posar en comú les conclusions de cada membre del grup m’ha ajudat a aprofundir més en els significats de cada una de les metàfores que apareixen en el text, i a detectar petits detalls als quals no hi havia donat suficient importància. Avui doncs, he pogut experimenta, un cop més però de manera més conscient, un dels principals mètodes que s’estan suggerint últimament a l’aula. Treballar i discutir en grup amplia el propi coneixement i permet mirar les coses des de diferents punts de vista. Novament gaudeixo més d’una classe on em puc expressar amb els companys, escoltar-los i comparar opinions. Hi ha un creixement motivacional molt més propi i participatiu, i penso que és així, justament, com podem començar a canviar les dinàmiques d’aula cap a una línia molt més lliure, expressiva, compartida, profunda i continuada. Característiques descrites, precisament, a la lectura treballada.

29 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 4

Al llarg d’aquesta sessió hem repassat els tipus de plans que hi ha a l’hora de retratar alguna cosa mitjançant la fotografia, i com aquests diferents punts de vista poden transmetre sensacions tant variades a l’espectador. És interessant, com a autors de les imatges, aprendre a utilitzar cada pla segons el que volem aconseguir amb les nostres fotografies i les reaccions que volem treure del públic.

Però volia centrar aquesta reflexió en un fer una crítica a mi mateixa a partir del què ha passat avui a l’aula. Durant la sessió anterior amb la professora vàrem realitzar un exercici de dibuix automàtic a partir d’uns mots que la mestra anava dient. Cap de nosaltres sabia el veritable significats d’aquelles paraules, si més no, curioses. Doncs bé, avui la professora ha preguntat si algú havia buscat les imatges reals dels mots i quina ha estat la seva sorpresa al descobrir que ningú ho havia fet. No perquè fos una tasca obligatòria per a l’assignatura, sinó pel fet de demostrar tant poc interès per part nostra envers l’exercici, i una falta total de curiositat. Tenia tota la raó, perquè això ha estat només un exercici de classe, però què passarà si aquesta actitud envaeix altres activitats? Com a futura mestre, no es pot permetre.

27 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 3

Aquesta darrera sessió ha estat, des del meu punt de vista, completament sorprenent. En primer lloc perquè no m’esperava aquest tipus de dinàmica en una assignatura que porta per cognom “digital” i, en segon lloc, perquè la prenc com una obertura de ment magnifica i que personalment necessitava. I dic necessitava perquè fins a aquest punt sempre m’he declarat obertament enemiga de les TIC.

La sessió d’avui m’ha ajudat a escoltar preguntes amb les quals m’he sentit identificada i respostes que han fet canviar la meva perspectiva sobre el tema.

D’una manera general, he comprovat que gairebé tots ens trobem en la mateixa situació respecte les noves tecnologies a l’escola: inexperts, amb pors i dubtes.

Del debat d’avui entre companys han sorgit qüestions que directa o indirectament tenen relació amb l’ús de les noves tecnologies, fet que m’ha proporcionat un nou enfocament a l’hora de reflexionar-hi, per exemple la idea de la repercussió econòmica i ecològica que tenen les TIC actualment.

Una altra declaració que m’ha fet pensar és el fet que, com ha dit una companya, som d’una generació que ha vist desenvolupar les noves tecnologies i les hem decidit  aprendre o no amb més o menys consciència, però avui dia, en un món digitalitzat, els nens viuen aquesta realitat des del moment de néixer i em planteja la preocupació de saber si, com a mestre, tindré el nivell suficient per treballar l’educació de les generacions que arriben mitjançant les TIC.

Què voldrà dir ensenyar a aprendre ara i en el futur? plantejava el professor. Cal que canviem la visió de les noves tecnologies com a matèria per impartir i les concebem com a eina que podem utilitzar per aprendre col.laborativament i més enllà de l’espai físic de l’aula, d’una manera més fàcil, i pensar que “com a futurs mestres hem de formar als alumnes per preparar-los per als seus futurs des del present, no des del nostre passat”.

Realment ha estat una sessió amb continuïtat més enllà de l’aula perquè a la nit, després de la feina, he tingut un debat al respecte amb la meva germana i un company (que casualment és programador informàtic) i m’he sorprès a mi mateixa defenent les TIC a l’aula...

22 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 2

És important treballar la imatge i utilitzar-la com a llenguatge per a captar l’atenció, transmetre, comunicar, etc. És per això que cal tenir-ne cura a l’hora d’utilitzar-la, modificar-la i fer retocs.

L’exercici d’aquesta sessió ens ha fet agilitzar la ment i utilitzar la memòria o el record de les imatges mentals que tenim d’aquelles paraules que la professora ha anat dient. D’una banda ha posat a prova la tècnica d’il·lustrar a mà alçada a l’ordinador mitjançant el ratolí,  d’altra banda, comparar les imatges que hem dibuixat entre companys m’ha fet prendre consciència dels estereotips mentals similars que tenim sobre les paraules i la ignorància de l’existència dels seus veritables significats. També és curiós comprovar que, tot hi que cada company té la seva manera de dibuixar una mateixa cosa, he pogut veure als monitors de les taules veïnes que la majoria d’alumnes interpretàvem aquelles “estranyes” paraules de la mateixa manera.

20 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 1

Com a conceptes, en termes generals, he aprés que existeix grup d'innovació docent anomenada Indaga't de la qual el professor en forma part.

Però el que en aquesta sessió he fet, més aviat ha sigut refrescar la memòria sobre termes i conceptes estudiats l’any anterior a la carrera com per exemple constructivisme o socioconstructivisme, o tres grans metodologies educacionals com la transmissió de coneixements, l’activisme i l’esmentat constructivisme.

Avançada la classe, el professor ens ha parlat de la seva experiència personal quant a estudiar pedagogies activistes, basades en l’experimentació de l’alumne i l’autoregulació del coneixement, impartides des de la metodologia de la pura transmissió de coneixement…paradoxal!

Sincerament en aquest punt de la conversa he “desconnectat” un moment i he pensat, en relació al que el professor estava explicant, que és molt més fàcil dominar i controlar una classe en la qual els alumnes estan asseguts, en silenci i en ordre, i que per contra, una aula pràctica implica un cert grau de descontrol que no tots els mestres estan disposats a acceptar. Podria ser quest “perfecte ordre” un possible motiu pel qual alguns professors conceben allò que estan ensenyant com a pura teoria. Suposo que costa aplicar-se a un mateix allò del que s’està parlant…

Finalment se’ns ha plantejat una reflexió sobre el paper de les TIC en la nostra vida educativa i com han estat impartides, utilitzades i considerades, escrit que correspon a la reflexió de la següent sessió.

INTRODUCCIÓ

Aquest espai és un resum de les sensacions i coneixements que experimento a l’assignatura, un seguiment sessió a sessió de reflexions personals d’allò més significatiu, al meu parè.

Presento doncs, el meu Diari d’Aprenentatge