20 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 8

La sessió d’avui ha estat un primer contacte amb el programa del photoshop. Una iniciació al retoc fotogràfic que ens permet realitzar aquest programa tot modificant llum, contrastos tot modificant llum, contrastos, color, tons i saturació.

A més a més hem estat manipulant mides i resolucions d’una fotografia i les hem estat comparant per a ser conscients que els canvis i retocs que nosaltres realitzem al damunt d’una fotografia, modifica també la seva qualitat d’imatge, i que per tant, hem de ser acurats amb els canvis que hi anem efectuant. Tot hi això, cal dir que a base de provar, s’obtenen resultats molt interessants i curiosos.

Tinc algunes nocions de photoshop però més aviat quant a il·lustracions i dibuixos que no pas a fotografies, i el cert és que lliçons sobre resolucions i píxels en necessito i penso que hem serà molt útil i de gran ajuda. Realment  hi tinc interès.

De nou m’ha sorprès – o no – el nivell d’intel·ligència tecnològica que tenim a l’aula en la qual evidentment n’incloc. És sorprenent i preocupant alhora que ens faci tanta por i respecte l’ordinador com a eina més enllà dels xats. I això ho trec com a conclusió de les preguntes que li hem fet a la professora…preguntes elementals carents d’investigació i curiositat autodidacta en aquest camp. Em sumo al to indignat de les seves acurades i educades respostes i em faig una autocrítica. Cal més interès i practica en allò que esdevindrà el llapis de les ensenyances del futur: les noves tecnologies.

      

18 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 7

Avui hi ha hagut un canvi de professorat i ens ha tocat treballar a la sala d’ordinadors, una classe amb pocs ordinadors (ni un per alumne), poc espai, sense pissarra digital de mostra i amb un programa que no s’havia instal·lat correctament.

La sessió d’avui ha estat una introducció a les eines digitals d’una manera més pràctica que no teòrica.

L’activitat consistia a cercar diversos portals, xarxes socials, blocs, àlbums, etc relacionats amb àmbits educatius. I m’he adonat realment ja no s’entén una escola o llar d’infants sense la seva pròpia pagina web on, a banda de penjar els horaris i calendaris escolars, ofereixen, en la majoria dels casos, la opció de participar en debats a activitats als pares i famílies de manera digital, tot aportant opinions, dubtes, preguntes, etc. A més a més es pujen vídeos i imatges que testimonien aquestes activitats escolars.

Realment he pres més consciencia de la importància de fer constar a la web les característiques educatives dels centres donat que és una Font d’informació publica i de consulta oberta a tothom.

A més a més és un avantatge quant a saber compartit de professors i famílies o professors i professors o amb els alumnes; i un avantatge com a espai d’opinions i critiques comunes. Ens permet saber l’actualitat educativa i participar-hi, posar la nostra veu. A més ens permet donar consells i rebre’n d’altres professors i mobilitzar-nos en l’educació. Evolucionar I “fer pinya”, compartir amb la família I pensar en els alumnes I el seu desenvolupament d’una manera actual, immediata i eficaç. 

11 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 6

La sessió d’avui ha sigut una posta en comú de cada una de les lectures que els grups havíem triat. Totes elles, evidentment vinculades amb els canvis socials en relació amb les noves tecnologies i l’educació.

Del discurs propi i dels companys, una de les afirmacions que m’ha cridat l’atenció ha estat el fet que la tecnologia no canvia l’escola si l’escola mateixa no canvia. Això està relacionat amb la qüestió que sens plantejava a l’inici de la classe entre el canvi tecnològic o el metodològic. Al principi les noves tecnologies eren utilitzades per a digitalitzar els llibres, és a dir, reproduir de manera digital els conceptes que hi havia als llibres, però la manera d’ensenyar-los no canviava. I és precisament la metodologia la que ha d’evolucionar i complementar-se amb les noves tecnologies per a educar en el present amb mètodes d’avui dia.

Com a exemples a l’aula hem vist un tipus d’escola amb una concepció d’ensenyament i uns mètodes diferents als que estem acostumats. Són centres d’estudi sense aules on l’alumne és autònom en el seu propi plantejament del curs i compta amb el professor, com a guia, per dur a terme els projectes  escolars que defineixen els cursos acadèmics i, mitjançant els quals, l’alumne aconseguirà igualment, els corresponents objectius curriculars.

No sabia de l’existència d’aquests centres però penso que és una manera de que els alumnes siguin responsables i conscients dels seus aprenentatges en un ambient més obert i autodidàctic. Penso que ells poden descobrir les seves pròpies dificultats i interessos i que la figura de mestre, realment, fa una funció de pont  (tal hi com s’exemplifica a la lectura Educar en una cultura de l’espectacle de Joan Ferrés). És una manera d’aprofundir en els coneixements i créixer organitzativament. Penso que és una manera més madura d’entendre i emprendre un aprenentatge.

Crec que és una forma d’iniciar una actuació docent dirigida a enfocar la visió dels alumnes com a part activa de l’aula, d’incentivar la seva productivitat i creació, pel seu propi aprenentatge i deixar de banda aquell pensament que situa a l’alumne com a subjecte passiu, és a dir, no reproduir els mètodes d’ensenyament que nosaltres hem rebut com a alumnes. Hem d’evolucionar en el pensament al ritme de l’actualitat digital. 

04 D'OCTUBRE DE 2011. SESSIÓ 5

Aprofitant que la sessió d’avui ha estat un debat en petit grup sobre la lectura que havíem escollit i que presentarem a la propera classe, m’agradaria reflexionar a partir del treball amb els companys.

La lectura que hem triat explica el contingut a partir de tres metàfores. És un anàlisi i reflexió sobre els canvis socials d’aquests últims anys, els quals han evolucionat de la mà amb les TIC. El fet de néixer i créixer amb les noves tecnologies provoca a la societat uns canvis d’actitud que, com a Mestres, hem de fer propis per a poder proporcionar als alumnes una actuació eficaç i de qualitat que comparteixi la seva manera de viure.

El fet de posar en comú les conclusions de cada membre del grup m’ha ajudat a aprofundir més en els significats de cada una de les metàfores que apareixen en el text, i a detectar petits detalls als quals no hi havia donat suficient importància. Avui doncs, he pogut experimenta, un cop més però de manera més conscient, un dels principals mètodes que s’estan suggerint últimament a l’aula. Treballar i discutir en grup amplia el propi coneixement i permet mirar les coses des de diferents punts de vista. Novament gaudeixo més d’una classe on em puc expressar amb els companys, escoltar-los i comparar opinions. Hi ha un creixement motivacional molt més propi i participatiu, i penso que és així, justament, com podem començar a canviar les dinàmiques d’aula cap a una línia molt més lliure, expressiva, compartida, profunda i continuada. Característiques descrites, precisament, a la lectura treballada.

29 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 4

Al llarg d’aquesta sessió hem repassat els tipus de plans que hi ha a l’hora de retratar alguna cosa mitjançant la fotografia, i com aquests diferents punts de vista poden transmetre sensacions tant variades a l’espectador. És interessant, com a autors de les imatges, aprendre a utilitzar cada pla segons el que volem aconseguir amb les nostres fotografies i les reaccions que volem treure del públic.

Però volia centrar aquesta reflexió en un fer una crítica a mi mateixa a partir del què ha passat avui a l’aula. Durant la sessió anterior amb la professora vàrem realitzar un exercici de dibuix automàtic a partir d’uns mots que la mestra anava dient. Cap de nosaltres sabia el veritable significats d’aquelles paraules, si més no, curioses. Doncs bé, avui la professora ha preguntat si algú havia buscat les imatges reals dels mots i quina ha estat la seva sorpresa al descobrir que ningú ho havia fet. No perquè fos una tasca obligatòria per a l’assignatura, sinó pel fet de demostrar tant poc interès per part nostra envers l’exercici, i una falta total de curiositat. Tenia tota la raó, perquè això ha estat només un exercici de classe, però què passarà si aquesta actitud envaeix altres activitats? Com a futura mestre, no es pot permetre.

27 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 3

Aquesta darrera sessió ha estat, des del meu punt de vista, completament sorprenent. En primer lloc perquè no m’esperava aquest tipus de dinàmica en una assignatura que porta per cognom “digital” i, en segon lloc, perquè la prenc com una obertura de ment magnifica i que personalment necessitava. I dic necessitava perquè fins a aquest punt sempre m’he declarat obertament enemiga de les TIC.

La sessió d’avui m’ha ajudat a escoltar preguntes amb les quals m’he sentit identificada i respostes que han fet canviar la meva perspectiva sobre el tema.

D’una manera general, he comprovat que gairebé tots ens trobem en la mateixa situació respecte les noves tecnologies a l’escola: inexperts, amb pors i dubtes.

Del debat d’avui entre companys han sorgit qüestions que directa o indirectament tenen relació amb l’ús de les noves tecnologies, fet que m’ha proporcionat un nou enfocament a l’hora de reflexionar-hi, per exemple la idea de la repercussió econòmica i ecològica que tenen les TIC actualment.

Una altra declaració que m’ha fet pensar és el fet que, com ha dit una companya, som d’una generació que ha vist desenvolupar les noves tecnologies i les hem decidit  aprendre o no amb més o menys consciència, però avui dia, en un món digitalitzat, els nens viuen aquesta realitat des del moment de néixer i em planteja la preocupació de saber si, com a mestre, tindré el nivell suficient per treballar l’educació de les generacions que arriben mitjançant les TIC.

Què voldrà dir ensenyar a aprendre ara i en el futur? plantejava el professor. Cal que canviem la visió de les noves tecnologies com a matèria per impartir i les concebem com a eina que podem utilitzar per aprendre col.laborativament i més enllà de l’espai físic de l’aula, d’una manera més fàcil, i pensar que “com a futurs mestres hem de formar als alumnes per preparar-los per als seus futurs des del present, no des del nostre passat”.

Realment ha estat una sessió amb continuïtat més enllà de l’aula perquè a la nit, després de la feina, he tingut un debat al respecte amb la meva germana i un company (que casualment és programador informàtic) i m’he sorprès a mi mateixa defenent les TIC a l’aula...

22 DE SETEMBRE DE 2011. SESSIÓ 2

És important treballar la imatge i utilitzar-la com a llenguatge per a captar l’atenció, transmetre, comunicar, etc. És per això que cal tenir-ne cura a l’hora d’utilitzar-la, modificar-la i fer retocs.

L’exercici d’aquesta sessió ens ha fet agilitzar la ment i utilitzar la memòria o el record de les imatges mentals que tenim d’aquelles paraules que la professora ha anat dient. D’una banda ha posat a prova la tècnica d’il·lustrar a mà alçada a l’ordinador mitjançant el ratolí,  d’altra banda, comparar les imatges que hem dibuixat entre companys m’ha fet prendre consciència dels estereotips mentals similars que tenim sobre les paraules i la ignorància de l’existència dels seus veritables significats. També és curiós comprovar que, tot hi que cada company té la seva manera de dibuixar una mateixa cosa, he pogut veure als monitors de les taules veïnes que la majoria d’alumnes interpretàvem aquelles “estranyes” paraules de la mateixa manera.