La sessió d’avui ha sigut una posta en comú de cada una de les lectures que els grups havíem triat. Totes elles, evidentment vinculades amb els canvis socials en relació amb les noves tecnologies i l’educació.
Del discurs propi i dels companys, una de les afirmacions que m’ha cridat l’atenció ha estat el fet que la tecnologia no canvia l’escola si l’escola mateixa no canvia. Això està relacionat amb la qüestió que sens plantejava a l’inici de la classe entre el canvi tecnològic o el metodològic. Al principi les noves tecnologies eren utilitzades per a digitalitzar els llibres, és a dir, reproduir de manera digital els conceptes que hi havia als llibres, però la manera d’ensenyar-los no canviava. I és precisament la metodologia la que ha d’evolucionar i complementar-se amb les noves tecnologies per a educar en el present amb mètodes d’avui dia.
Com a exemples a l’aula hem vist un tipus d’escola amb una concepció d’ensenyament i uns mètodes diferents als que estem acostumats. Són centres d’estudi sense aules on l’alumne és autònom en el seu propi plantejament del curs i compta amb el professor, com a guia, per dur a terme els projectes escolars que defineixen els cursos acadèmics i, mitjançant els quals, l’alumne aconseguirà igualment, els corresponents objectius curriculars.
No sabia de l’existència d’aquests centres però penso que és una manera de que els alumnes siguin responsables i conscients dels seus aprenentatges en un ambient més obert i autodidàctic. Penso que ells poden descobrir les seves pròpies dificultats i interessos i que la figura de mestre, realment, fa una funció de pont (tal hi com s’exemplifica a la lectura Educar en una cultura de l’espectacle de Joan Ferrés). És una manera d’aprofundir en els coneixements i créixer organitzativament. Penso que és una manera més madura d’entendre i emprendre un aprenentatge.
Crec que és una forma d’iniciar una actuació docent dirigida a enfocar la visió dels alumnes com a part activa de l’aula, d’incentivar la seva productivitat i creació, pel seu propi aprenentatge i deixar de banda aquell pensament que situa a l’alumne com a subjecte passiu, és a dir, no reproduir els mètodes d’ensenyament que nosaltres hem rebut com a alumnes. Hem d’evolucionar en el pensament al ritme de l’actualitat digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario