Al llarg d’aquesta sessió hem repassat els tipus de plans que hi ha a l’hora de retratar alguna cosa mitjançant la fotografia, i com aquests diferents punts de vista poden transmetre sensacions tant variades a l’espectador. És interessant, com a autors de les imatges, aprendre a utilitzar cada pla segons el que volem aconseguir amb les nostres fotografies i les reaccions que volem treure del públic.
Però volia centrar aquesta reflexió en un fer una crítica a mi mateixa a partir del què ha passat avui a l’aula. Durant la sessió anterior amb la professora vàrem realitzar un exercici de dibuix automàtic a partir d’uns mots que la mestra anava dient. Cap de nosaltres sabia el veritable significats d’aquelles paraules, si més no, curioses. Doncs bé, avui la professora ha preguntat si algú havia buscat les imatges reals dels mots i quina ha estat la seva sorpresa al descobrir que ningú ho havia fet. No perquè fos una tasca obligatòria per a l’assignatura, sinó pel fet de demostrar tant poc interès per part nostra envers l’exercici, i una falta total de curiositat. Tenia tota la raó, perquè això ha estat només un exercici de classe, però què passarà si aquesta actitud envaeix altres activitats? Com a futura mestre, no es pot permetre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario