Aquesta darrera sessió ha estat, des del meu punt de vista, completament sorprenent. En primer lloc perquè no m’esperava aquest tipus de dinàmica en una assignatura que porta per cognom “digital” i, en segon lloc, perquè la prenc com una obertura de ment magnifica i que personalment necessitava. I dic necessitava perquè fins a aquest punt sempre m’he declarat obertament enemiga de les TIC.
La sessió d’avui m’ha ajudat a escoltar preguntes amb les quals m’he sentit identificada i respostes que han fet canviar la meva perspectiva sobre el tema.
D’una manera general, he comprovat que gairebé tots ens trobem en la mateixa situació respecte les noves tecnologies a l’escola: inexperts, amb pors i dubtes.
Del debat d’avui entre companys han sorgit qüestions que directa o indirectament tenen relació amb l’ús de les noves tecnologies, fet que m’ha proporcionat un nou enfocament a l’hora de reflexionar-hi, per exemple la idea de la repercussió econòmica i ecològica que tenen les TIC actualment.
Una altra declaració que m’ha fet pensar és el fet que, com ha dit una companya, som d’una generació que ha vist desenvolupar les noves tecnologies i les hem decidit aprendre o no amb més o menys consciència, però avui dia, en un món digitalitzat, els nens viuen aquesta realitat des del moment de néixer i em planteja la preocupació de saber si, com a mestre, tindré el nivell suficient per treballar l’educació de les generacions que arriben mitjançant les TIC.
Què voldrà dir ensenyar a aprendre ara i en el futur? plantejava el professor. Cal que canviem la visió de les noves tecnologies com a matèria per impartir i les concebem com a eina que podem utilitzar per aprendre col.laborativament i més enllà de l’espai físic de l’aula, d’una manera més fàcil, i pensar que “com a futurs mestres hem de formar als alumnes per preparar-los per als seus futurs des del present, no des del nostre passat”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario